1-7 AGOSTO 2022, ULLDECONA, MOLI ANTIC
PARIR UN NOU MÓN
En aquesta exposició la meva intenció a estat fer una reflexió introspectiva sobre el propi fet de ser dona, a la recerca de sentiments i sensacions del propi cos que hem deien el que havia de representar.
M’interessa l’empoderament femení des de la propiocepció, escoltar-nos i reconeixen’s es molt important per esdevenir millors, sortir de preceptes, poder avançar i evolucionar en tots els entrebancs que ens trobem en el camí.
“La porta de la vida” es una instal·lació de vulves on he treballat la recerca de sentiments, sensacions i histories que ens explica les nostres vagines, una part nostre que es molt important escoltar i deixar enrere tots el tabús haguts i per haver. Les nostres vulves son portes que porten a la vida nous essers, noves histories i molta saviesa, s’han de sanar les ferides aprenen a escoltar-nos.
“Alçar el vol” es una instal·lació feta amb nius que vaig anar recol·lecten durant cinc anys. Vol parlar de com creixem i deixem els nostres nius per emprendre el vol de la vida i obrir nous camins. Moltes persones i especies deixen les seves arrels per plantar llavors en altres indrets i així poder fer créixer les seves pròpies branques, perquè les arrels vulguem o no, no es perden mai, sempre resten en la memòria i el nostre cor. Alçar el vol també ens parla de madurar, de emancipar-se , de tindre idees pròpies.
“La tormenta se acerca a la montaña” es una composición de cuadro y ensamblaje, donde hablo de los estereotipos que se imponen a la mujer. Pienso que esta frase de Pinkola Estes define perfectamente esta obra.
“…si existe realmente una mujer que está pidiendo a gritos salir, lo que pide a gritos es que terminen las irrespetuosas proyecciones de su rostro o su edad…”
“Lunas que invitan a sentir” es un tríptico hecho con acrílicos que
nos habla de la mujer universal y su fuerza femenina mas allá de los estándares.
“La alliberació” es un poema, una instal·lació i una acció performativa.
Cada fil d’aram tallat simbolitza la alliberació d’un ésser.
Cada cor que es forma es un homenatge a las pèrdues que tots patim i a la comprensió que ens du la mort d’un ésser estimat.
Cada gota derramada es una llàgrima que crida per la pau en aquest món.
Aquest vermell de fons son les patxades de tots els éssers humans que ens diuen que totes les guerres son la mateixa.